Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

¡Joder que pena, esta canción tiene 35 años y parece que la escribieron ayer! :(

Original del gran Quico Pi de la Serra y versionada por Marc Parrot.



Si algú se sent al•ludit,
i té ales que no voli
El refrà que cantaré
es adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Potser ens ajupim sovint,
no es per hàbit ni caprici
Que es per esquivar el calbot,
i esperar el moment propici
tan si es vol com si no es vol

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Al camp la fruïta es podreix,
hi ha massa intermediaris,
no hi ha planificació.
Això diuen el diaris
i així resa el camperol;

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

A Suissa han ingressat
mils de milions de cabaços,
després diuen que és l’obrer
el responsable dels fracasos
i la manca de control:

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

A ciutat anem de cul
ningú s’aclareix, tot falla,
ja no podem respirar.
Tothom més o menys balla
de l’agos fins al juliol:

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses,
sona un tret con un fuet
i cau mort, les mans esteses
deixa dona fills i dol:

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Heu d¡oblidar, si podeu,
auests quaranta anys de glòria.
A mi no em preocupa gens
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol:

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

La unitat no té destí;
l’univers no és cap llimona;
tinc un passaport que diu:
has nascut a Barcelona
i per tant és espanyol:

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Jo cada cop veig més clar
que el poble diu el que pensa,
d’ell he apres aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol:

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol